Tindrà lloc a Pena-roja de Tastavins. Punxeu sobre la imatge per veure ampliat el programa.
Calendari de presentacions del llibre “La col·lectivització a Queretes”
Calendari de les presentacions del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni
Inauguració de l’Any Desideri Lombarte
El conjunt arquitectònic de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins va acollir la tarda del dissabte 15 de febrer la inauguració oficial de l’Any Desideri Lombarte. A l’espectacular església gòtica es va presentar l’acte on va estar present el president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Pena-roja Francisco Esteve que va obrir la convocatòria mostrant la satisfacció de l’homenatge al personatge més singular de la vila i recordà als assistents alguns dels actes previstos per projectar l’escriptor pena-rogí i la necessària implicació de les entidats. Ruben Lombarte, en representació de l’Associació de Jóvens de la vila, protagonista de la convocatòria, forma part de la generació que només han tingut l’oportunitat de conèixer Lombarte a través de la seua obra i que, a través de la mateixa, han arribat a estimar la pròpia llengua. Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, destacà l’encert del personatge en valorar el seu parlar mitjançant l’escriptura. Escriure allò que expresem és essencial per conservar i promocionar la nostra cultura.
Acabats els parlaments s’inaugurà l’exposició del fotògraf queretà Tomàs Riva Muñoz “Quan érem emigrants” dins del recinte gòtic de la Mare de Déu. És tracta d’una exposició que incorpora poemes de Desideri Lombarte. La mostra recull imatges de les dècades dels 60 als 70 que parlen de l’emigració i de la gent que habita les nostres viles a través de la càmera del que retorna al territori d’on ha hagut de marxar per buscar un millor futur. Desideri i Tomàs coincideixen en molts aspectes, sobretot, en la seua visió de la gent del territori i per això imatge i text es complementen.
Més tard, en el claustre exterior hi va haver l’actuació del grup Temps al temps que interpretaren uns poemes de l’escriptor pena-rogí i que ells han recreat musicalment amb gran encert. Més d’un centenar de persones de Pena-roja i d’altres viles veïnes van voler acompanyar esta primera convocatòria en homenatge a Desideri Lombarte.
Carles Sancho
Presentació de L’Any Desideri Lombarte a Pena-roja
Tindrà lloc a l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins, el dissabte 15 de febrer a les 18.00 hores. Hi assistiran, l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, el President d’ASCUMA, Josep Maria Baró i representants de l’Associació de Joves de Pena-roja.
S’hi inaugurarà l’exposició fotogràfica “Quan érem emigrants” de Tomàs Riva de Queretes, propietat de l’Associació Cultural del Matarranya. L’exposició romandrà oberta al llarg dels pròxims mesos.
Tancarà l’acte el grup “Temps al Temps” que interpretarà els temes de Desideri Lombarte, per els quals és més conegut el grup.
Assemblea extraordinària d’ASCUMA
A les onze del diumenge del 29 de desembre va començà l’Assemblea extraordinària de l’Associació Cultural del Matarranya a la seua seu, a Calaceit. Obrí l’acte el president, Josep Maria Baró fent un relat exhaustiu de totes les activitats d’ASCUMA a través de l’any 2013, destacant la voluntat de l’Associació d’estar present en els actes culturals i relacionats amb la nostra llengua, tan dins com fora de la Franja. Després va fer esment als projectes del
2014.
Maria Dolores Gimeno, vocal responsable de publicacions, informà dels llibres publicats —Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni— i d’aquells que estan en procés.
En quant a l’estat de comptes avançat va quedar clar que s’havia aconseguit equilibrar el balanç reduint despeses i frenant les publicacions. Cal dir també que el muntant de subvencions i ajudes aprovades, però pendents de cobrar es elevat.
És va dedicar un llarg espai de temps als actes del 25è aniversari de la mort del Desideri Lombarte. De la llista d’actes que es realitzaran durant 2014, uns més avançats que altres, podem indicar els següents: dedicació dels dos Styili locus del 2014 al Desideri; celebració de la Trobada Cultural a Pena-roja, especialment dedicada a ell; diverses presentacions del llibre, recentment publicat, Les aventures del sastre Roc d’Arça; específica informació als mitjans de comunicació; en cas d’aconseguir subvencions es reeditaria el llibre Ataüllar el món des del Molinar i si es pot l’exposició del mateix nom; tal vegada es farà també alguna ruta escolar desideriana; actuacions poètiques i musicals, es tractarà de coordinar els actes de Pena-roja amb l’associació de joves de la vila, etc., etc.
Després d’un llarg torn de precs i preguntes es tancà l’assemblea entregant als assistents un exemplar dels llibres Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), Les aventures del sastre Roc d’Arça i la revista “Turolenses”. Posteriorment un grup dels reunits assistiren al dinar de germanor.
X Trobada d’entitats de l’antiga Diòcesi de Tortosa
X Trobada d’Estitats i Associacions Culturals de les comarques de la diòcesi de Tortosa (Terres de l’Ebre, Priorat, la Franja, Maestrat i els Ports). CULTURA I FRONTERA.
El dissabte 30 de novembre es va celebrar a Beseit la 10ª Trobada d’entitats de l’antiga Diòcesi de Tortosa, organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut Ramon Muntaner. Va ser el segon cop que es celebrava aquesta interessant trobada al Matarranya; l’altra havia tingut lloc a Calaceit l’any 2005. En aquesta ocasió la temàtica de la jornada va ser “Cultura i frontera”.
Desprès de la rebuda del participants i les corresponents acreditacions, el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró Pujés, el director del Museu de les Terres de l’Ebre, Sr. Àlex Farnós, el Sr. Ferran Bladé, director dels Serveis Territorial de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner i l’Alcalde de Beseit, Alberto Moragrega, van donar la benvinguda als assistents.
La primera ponència va estar a càrrec de l’antropòleg Raimon Collet: “Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del riu Sénia”, en la qual es va posar de manifest l’absurditat de les divisions territorials en el cas concret del riu Sénia; uns pobles amb unes tradicions, costum, cultura i economia comú durant segles, es van veure “per obra i gràcia d’una ratlla” dividits en dues províncies i dues comunitats autònomes. Desprès, Carles Ripollès, del Centre d’Estudis del Ports amb la conferència “Ratlles entre carrasques: evolució de les fronteres al massís dels Ports”, va constatar amb elements visuals actuals l’evolució, al llarg de la història, dels punts comuns a les tres comunitats: Aragó, València i Catalunya. Amb un to força irònic va concloure que “la frontera és fixa però discontinua”.
Desprès de la pausa-cafè es va continuar la jornada amb Natxo Sorolla, reconegut sociolingüista, el qual va presentar els resultat del darrer estudi sobre la situació de la llengua a la Franja. Entre d’altres qüestions va exposar les proporcions de la població amb coneixement de la pròpia llengua i coneixement del seu ‘nom’, així com diferents situacions produïdes per les polítiques dels Governs d’Aragó.
Josep Maria Baró Pujés va fer una lectura del resum del treball “L’autoritarisme a la Corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, incidint amb la limitació de les llibertats i la posterior anulació de les institucions de la Corona d’Aragó.
Pepa Nogués, educadora ambiental al Parc Natural dels Ports, va presentar el treball sobre els oficis tradicionals dels Ports: canyisser, pastor, carboner…, dels quals ha preparat una exposició itinerant que recull tots els testimonis directes del treball del camp.
La presentació de les actes del III Congrés sobre Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa, va anar a càrrec de Nuria Saüch, de l’Institut Ramon Muntaner.
Victòria Almuni, presidenta de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, va tractar sobre la necessitat de la conservació del patrimoni del territori.
La presentació del Festival “Músiques en Terres de Cruïlla”, a càrrec de Mercè Gisbert, professora de la URV i vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca, va despertar gran interès per la possibilitat de col·laboració i intercanvi de caràcter musical i culturals amb el Matarranya i la Franja en general.
Per a finalitzar la jornada el llibreter Octavi Serret va presentar el “Certamen Literari Vila de Vall-de-roures”. El dinar al restaurant de l’hotel La Fàbrica de Solfa, en un paratge privilegiat, va precedir a la visita guiada a la població de Beseit, que va finalitzar amb l’ascens al campanar de l’església del poble per contemplar el poble, els Ports i el Fortí de Cabrera.
Cloenda del Centenari de les Normes Ortogràfiques
Al Palau Marc, seu del Departament de Cultura de la Generalitat, va tenir lloc el passat 26 de novembre l’acte de cloenda del Centenari de les Normes Ortogràfiques.
Obrí l’acte el conseller de Cultura, Sr. Ferran Mascarell, el qual donà la paraula al president de l’IEC, Sr. Joandomènec Ros que va destacar la importància de la publicació de les Normes el 1913 i va fer una analogia entre la normativa lingüística i el principis tecnològics i científics. El Sr. Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC fa fer un repàs de tots els actes i intervencions realitzades per gairebé totes les terres de parla catalana d’ençà el 31 de gener del 2013, data de l’obertura del Centenari, fins el moment present. Intervingueren també Enric Gomà i Empar Moliner, utilitzant l’humor i l’ortografia. Enric Gomà amb exemples de les seues intervencions a TV3, Català a l’atac, i Empar Moliner amb la xerrada Escriure “GINTÒNIC” tot junt i amb accent obert.
Després de les paraules de la directora General de Política Lingüística, va tancar l’acte el conseller de Cultura tot glossant el treball fet entre tots que ha estat molt important. Com a resum: el català és acceptat com a llengua de progrés entre els parlants d’altres llengües i s’expandeix com a llengua social, però resten parcel·les on la seua feblesa és ben patent. No podem baixar la guàrdia en cap moment.
Reunió de la Junta d’ASCUMA (1 de novembre)
El passat divendres u de novembre es va reunir la Junta d’ASCUMA, al local social de Calaceit, convocada pel president Josep Maria Baró. En primer lloc informà el president dels temes generals, i després s’analitzaren concretament les subvencions i convenis, dins la seua precarietat.
Comentades àmpliament les activitats i projectes que porta a terme l’associació, es va nomenar el Consell Científic de la col·lecció d’Història i Art “L’aladre”.
En quant a la 24ª Trobada Cultural del pròxim any, es va designar la vila Pena-roja, gairebé com segura, després d’analitzar altres alternatives.
El llibre “El museu de l’elefant” es presentarà a Calaceit
A les 8 del vespre del dissabte 26 d’octubre, es presentarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit el llibre de Joan Peruga El museu de l’elefant, de “Editorial Andorra” d’Andorra la Vella. La presentació estarà a càrrec de Merxe Llop.
23a Trobada Cultural del Matarranya
Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla. Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.
Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.
A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”
No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.
Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.
