ASCUMA
1) ON SOM?
Contacta’ns
Adreça: carrer Major, 4
44610 CALACEIT
Telèfon: 978 85 15 21
Correus: acmatarranya@gmail.com
administracio@ascuma.org
ASCUMA a les Xarxes: https://www.facebook.com/associacio.ascuma/
Membre de: Adherida a:
2) QUI SOM?
L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) és una entitat sense ànim de lucre que treballa per la defensa, promoció i la dignificació de la llengua i la cultura de la comarca del Matarranya i dels municipis de parla catalana del Baix Aragó.
Va nàixer arran de la II Trobada Cultural del Matarranya, que va tenir lloc a la Freixenda al 1989, quan un grup d’hòmens i dones van veure la necessitat urgent de deixar de banda els localismes i treballar junts a nivell comarcal.
Actualment l’ASCUMA compta amb prop de 400 associats de tots els pobles de la comarca natural.
3) JUNTES I FUNDACIÓ
3.1) Junta Directiva actual
President: Joaquim Montclús i Esteban
Vicepresidenta 1a: María Dolores Gimeno
Vicepresident 2n: Carles Sancho Meix
President d’Honor: Artur Quintana i Font
Secretari: Javier Arrufat Molinos
Tresorer: Hipòlit Solé Llop
Vocal: José Miguel Gràcia Zapater
Vocal: Francisco José Celma Tafalla
Vocal: Pietro Cucalón Miñana
Vocal: Celia Antolín Bellès
Vocal: Ramón Mur Gimeno
Vocal: Juan Luis Camps Juan
3.2) Fundació i Presidents d’ASCUMA
L’Acta fundacional va estar signada per Lluís Rajadell, José Querol, Toni Llerda, José Manuel Aragonés, Ricard Solana, Trini Albesa, Mercé Pallarés i Pasqual Vidal, encara que també, a les reunions prèvies a la fundació legal i més concretament a la reunió de Vall-de-roures, van assistir Desideri Lombarte, Jesús Segurana i Mercé Gimeno, entre altres. Com a socis fundadors, a part de tots les persones esmentades, van signar l’acta: Rosalía Gil, M. Carmen Alcober, Esteban Alcoberro, Paulí Fontoba, José Bengochea, Daniel Omella, Mercé Pallarés, Teresa Lomarte i Teo Puente. Altres persones que van participar en la fundació d’ASCUMA no van signar l’acta, com Artur Quintana i tal vegada algú més.
Presidents fins avui:
1er: Antoni Llerda i Juan( Queretes) (agost 1989-octubre 1991)
2n: José Manuel Aragonés Erruz (la Freixneda) (octubre 1991-gener 1994)
3er: José Querol Pascua “Marco” (la Freixneda) (gener 1994-desembre 1994)
4rt: Hipòlit Solé Llop (Nonasp) (gener 1994-gener2007)
5è: José Miguel Gràcia Zapater (la Codonyera) (gener 2007-febrer 2011)
6è: Josep María Baró i Pujès (Vall-de-roures) (febrer 2011- abril2015)
7è: Joan Lluís Camps Juan (Queretes)(abril 2015-2016)
8è Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit) setembre 2017- )
4) OBJECTIUS
- L’estudi i la divulgació de la llengua catalana, la història, la geografia, la cultura i les tradicions pròpies de la comarca.
- El suport a la producció cultural, literària i artística dels seus associats.
5) ON TREBALLEM?
L’àmbit natural, però no exclusiu, d’actuació de l’ASCUMA comprèn tots els municipis catalanoparlants de la província de Terol i les poblacions de Maella, Favara , Nonasp i Faió de la província de Saragossa. Són 29 pobles i 16.000 habitants, a més dels segons residents.
A partir de la comarcalització d’Aragó, els municipis del Matarranya han estat integrats en tres comarques diferents: 18 municipis han passat a formar la comarca del Matarranya (Llei 7/2002 de creació de la Comarca del Matarraña/Matarranya), els 7 de la Vall del Mesquí i del Bergantes han passat a la comarca del Baix Aragó (Llei 10/2002 de creació de la Comarca del Bajo Aragón) i els 4 municipis del Baix Matarranya han passat a la comarca del Baix Aragó-Casp (Llei 12/2003 de creació de la Comarca del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp).
El nostre àmbit d’actuació, el Matarranya i les valls del Mesquí i del Bergantes —un total de 29 municipis—, és un territori poblat des de ben antic. Sembla que els primers assentaments es remunten a l’Epipaleolític. Amb els ibers es creen molts poblats que després seran ocupats per les succesives cultures que han dominat el territori i que també fundaran assentaments nous; els romans, els visigots i, sobretot, els àrabs. Durant l’època medieval i moderna, va haver-hi un fort creixement, del qual n’és testimoni la monumentalitat dels edificis de les nostres poblacions, algunes declarades conjunt historicoartístic. Aquesta riquesa ve donada, majoritàriament, per la important producció agrícola i per la seua situació geogràfica al bell mig de la Corona d’Aragó; la qual cosa, per un altre costat, l’ha convertit en escenari de nombroses confrontacions. Les guerres, juntament amb les diferents crisis del camp, frenen el desenvolupament d’aquesta zona i n’impulsen el despoblament, el qual s’inicia a finals del segle XIX i s’incrementa abastament amb la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura i, sobretot, amb la catastròfica gelada de l’any 1956. Per això, no és estrany trobar molts matarranyencs a Barcelona, principalment, però també a Saragossa i a l’estranger. A finals dels anys 70, s’inicia un procés de desenvolupament agrari i ramader i, des dels anys 90 del segle passat, emergeix amb força el turisme rural. Cal dir que a partir de llavors s’ha aturat el fort despoblament i el Matarranya ha començat a ser receptor de població.
A aquesta zona és parla català des del segle XII, com a conseqüència de la repoblació de gent provinent principalment de les terres lleidatanes, després de la conquesta als àrabs de la zona. A començaments del segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, Felip V imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l’Estat. Malgrat perdre la sua situació de privilegi, el català continua sent pràcticament l’única llengua dels matarranyencs fins ben entrat el segle XX, tot i que amb una forta disglòssia: la llengua que s’utilitza a nivell oral i informal per més del 95 per cent de la població, és substituïda pel castellà a nivell formal i escrit.
Tot i que als anys 80, amb la il·lusió de la democràcia, s’inicia un fort moviment cultural per la reivindicació de les llibertats i la llengua catalana, del qual és hereva l’ASCUMA, ni el primer Estatut d’Autonomia d’Aragó, ni l’actual van establir la cooficialitat del català i l’aragonés —l’altra llengua minoritària d’Aragó— encara que s’admet la denominació de llengües pròpies i històriques en la nova Lei de Llengües, aprovada per les Corts d’Aragó, el dia 17 de desembre del 2009. La història d’ASCUMA esta farcida d’actes reivindicatius demanant la cooficialitat, tal com ho ordena la Constitució Espanyola.
6) ACTIVITATS
6. 1) Activitats culturals
Jornades de presentacions de llibres, taules rodones, exposicions, concerts, fires, xerrades, etc.
Trobada Cultural del Matarranya, cada estiu en un municipi del territori natural d’actuació.
Any 2021 (diversos actes culturals on line)
Any 2020 (sense Trobada Cultural pel Covid-19)
29a Trobada a Vall-de-Roures
28a Trobada a Calaceit
27a Trobada a Montroig
26a Trobada a Queretes
25a Trobada a Aiguaviva
24a Trobada a Pena-roja
23a Trobada a Calaceit
22a Trobada a Valljunquera
21a Trobada a La Freixneda
20a Trobada a Maella
19a Trobada a Pena-roja
18a Trobada a la Sorollera
17a Trobada a Calaceit
16a Trobada a Arenys de Lledó
15a Trobada a Massalió
14a Trobada a la Codonyera
Any 2003 a Nonasp sense Trobada oficial
13a Trobada a Beceit
12a Trobada a Favara
11a Trobada a la Portellada
10a Trobada a Faió
9a Trobada a Torredarques
8aTrobada a Pena-roja
7a Trobada a Queretes
6a Trobada a Mont-roig
5a Trobada a Nonasp
4a Trobada a Maella
3a Trobada a Lledó
2a Trobada a la Freixneda
1a Trobada a Vall-de-roures
6. 2) Cursos de català per adults
6. 3) Publicacions
L’ASCUMA edita o coedita:
Temps de Franja (des del 2000): revista d’actualitat de la Franja (mireu-la)
La Gabella (des del 1990): col·lecció sobre temes generals de la Franja (mireu-la)
Quaderns de la Glera (1991-1993): col·lecció de texts literàris (mireu-la)
Lo Trill (des del 1992): treballs d’investigació relacionats amb la comarca (mireu-la)
Lo Trull (des del 1993): col·lecció de creació literària i d’assaig (mireu-la)
Quaderns de les Cadolles (2002-2004): col·lecció de texts literàris (mireu-la)
Quaderns del Cingle (des del 2008): colecció de creació literària i d’assaig (mireu-la)
L’Aladre (des del 2013): col·lecció d’estudi i divulgació d’història i geografia (mireu-la)
Altres llibres i catàlegs d’exposicions (mireu-los)
Discos (mireu-los)
Catàleg de totes les publicacions disponibles: Catàleg actualitzat 2017
6. 4) Exposicions
ASCUMA ofereix les exposicions que es relacionen tot seguit a institucions o persones interessades. Per a fixar dates i condicions contacteu amb ASCUMA.
(1)
Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002)
(Díptic exposició) (Antologia poètica del mateix nom)
(2)
Quan érem emigrants (2002)
(Díptic exposició) (Veure PDF exposcició)
(3)
Finestrons i finestretes (2004)
Poesia, fotografia i instal·lacions de José Miguel Gràcia (Veure exposició)
(4)
La llengua catalana a l’Aragó (2005) ( Indisponible)
6. 5) Fons documental
6. 6) Biblioteca especialitzada en la cultura catalana a l’Aragó
6. 7) Arxiu de la memòria oral: literatura popular
6. 8 Arxiu fotogràfic (Veure PDF)